Resultats de la cerca

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metallúrgic,…

Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941

Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres

Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta,…

El 1868 donà la llibertat als seus esclaus i es lliurà plenament a la lluita per la independència de Cuba fou empresonat a la fortalesa del Morro, a l’Havana El 1895 s’uní al moviment separatista de Máximo Gómez i participà a l’assemblea de Jimaguaiú, que l’elegí president de la república, càrrec que exercí fins el 1898, que es retirà a la vida privada

Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu Milità a Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’ Acció Popular Catalana

Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450, en la campanya…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…