Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Edward Grey
Història
Política
Polític britànic.
Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat
Francesc de Grevalosa
Història
Política
Polític.
Baró de Castellar El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641 aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França
Thomas Gresham
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Lleó Gregory
Política
Dret
Polític i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…
Juan de Escoiquiz
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves
Gneu Corneli Escipió Calb
Història
Política
Cònsol el 222 aC.
Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort
Publi Corneli Escipió
Història
Política
Cònsol el 218 aC.
Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud