Resultats de la cerca

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc

Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre's la qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després, condemnat a reclusió perpètua Excarcerat el 1974, dos anys després hom li restituí els drets polítics Amb…

Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat

Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions favorables al…

Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna Fáil, del qual fou president…

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia, dimití Tanmateix…

Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…

Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte