Resultats de la cerca

Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament del…

Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…

Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del Partit Radical al…

Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i…

Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid Amplià estudis a la Universitat Lliure de Brusselles Funcionari al ministeri de comerç exterior 1968-73, conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la CEE 1973, director general de política comercial 1978-82 i secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda 1982-85, aquest any passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea En 1991-93 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE, i en 1993-96, d’economia i hisenda Diputat…

Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…

D’ètnia ovambo, treballà com a obrer ferroviari a Windhoek i el 1959 creà el Moviment d’Alliberament d’Ovamboland, precedent de l’Organització Popular del Sud-oest d’Àfrica SWAPO, del qual esdevingué el líder indiscutit Exiliat el 1960, retornà al seu país, on el 1963 fou arrestat per agents sud-africans i deportat a Zàmbia el 1969 President del país ja en l’assemblea constituent del 1990, revalidà el càrrec en les successives eleccions El seu mandat, lloat per l’estabilitat i per una relativa prosperitat, fou, tanmateix, acusat de tendències autoritàries el 1999 esmenà la constitució per tal…

Estudià dret i exercí des del 1965 Afiliat al Partit Conservador Progressiu, el presidí en 1983-93 President de l’empresa Iron Ore Company 1977-83 i diputat al Parlament federal 1983-93, el 1984 guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre, càrrec que revalidà el 1988 Amb els Acords de Lake Meech 1987 intentà una reforma per a redefinir les relacions del Quebec amb la resta del Canadà, que no prosperà per l’oposició d’algunes províncies anglòfones El 1993 signà els tractats per a la creació del nou territori de Nunavut En política internacional, estrenyé els lligams amb els EUA…

Enginyer químic 1971, ingressà al PSOE el 1970, partit pel qual fou diputat a corts per Jaén 1979-86, i a la Unió General de Treballadors UGT el 1975, de la secció andalusa de la qual fou secretari general 1986-94 El 1994 substituí Nicolás Redondo  en la secretaria general de la UGT estatal Durant el seu mandat afavorí l’estratègia conjunta amb CCOO i la reconciliació amb el PSOE Fou rellevat en el càrrec al març del 2016 per Josep Maria Álvarez