Resultats de la cerca

Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Publicà el diari “La Conquista del Estado” i fundà les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JONS 1931 En fusionar-se la FE i les JONS, passà a ésser dirigent d’aquesta organització, de la qual se separà el 1935, any que publicà Discurso a las juventudes de España i Fascismo en España Fou detingut i afusellat

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas

Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos

Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política