Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Joan Anton Maragall i Noble
Economia
Història
Política
Art
Polític i marxant d’art.
Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San…
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
Mao Zedong

D'esquerra a dreta, Mao Zedong i Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a…
Pedro Manuel
Història
Política
Polític castellà.
Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos
Niklaus Manuel
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Partidari de la Reforma, atacà amb realisme i fe profunda el papa Les seves obres literàries són sàtires burlesques d’esperit popular Vom Papst und seiner Priesterschaft ‘Sobre el papa i el seu clericat’, 1523, Ablasskrämer ‘Venedor d’indulgències’, 1525 i Elsli Tragdenknaben 1529 Fou també pintor i arquitecte
Juan Manrique de Lara y Girón
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes
Iuliu Maniu
Història
Política
Polític romanès.
Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua
Daniele Manin
Història
Política
Polític italià.
Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques
Gai Manili
Història
Política
Polític romà.
Tribú el 66 aC, fou acusat de concussió en abandonar el càrrec, sofrí un procés de lesa majestat i fou condemnat en rebellia Fou el promotor de la Lex Manilia de imperio Cn Pompei , la qual, ultra confiar a Pompeu el comandament de la guerra mitridàtica, creava un imperium infinitum i abandonava, així, el principi de l’anualitat de les magistratures
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina