Resultats de la cerca

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat…

Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…

Albert, de nom Albrecht Luitpold Ferdinand Michael, duc de Baviera, es casà amb la comtessa Marie Draskovich von Trakostjan, amb qui tingué dos fills i dues filles Després que el 1969 morís Marie Draskovich, Albert es casà amb la comtessa Marie-Jenke Keglevich von Buzin, que morí el 1983

Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren la majoria de…

El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg

Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un canal a Panamà…

Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…

Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la…

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…