Resultats de la cerca

Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director gerent de l’Institut de…

Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d’indústries de la República Després fou president del Consell Superior d’Indústria 1932-33 i del Patronat de Turisme de la Generalitat 1933-34 Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista “Quaderns de Perpinyà”

Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…