Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol genèric de…
Moviment Social d’Emancipació Catalana
Política
Organització política creada pels catalans residents a Mèxic el novembre del 1940, a partir del manifest «a tots els militants del PSU de Catalunya. Als treballadors de Catalunya».
Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou…
comunisme llibertari
Política
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…