Resultats de la cerca

Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com…

Dedicat al comerç, ingressà a Esquerra Republicana i fou alcalde de Manresa 1931-32, governador civil de Girona 1932 i comissari de la Generalitat a Tarragona 1934 Conseller d’economia i agricultura 1936, en esclatar la guerra civil passà a la conselleria de treball durant pocs dies S'exilià el 1939

Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià  fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…

Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Collaborà a Joventut  i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Aquest nom ha estat utilitzat per a designar, entre d’altres, els diversos congressos de la Unió Catalanista, el més important dels quals fou el del 1892, en què foren aprovades les Bases de Manresa, i els de la Lliga Catalana 1933 i 1935

Vinculat al partit conservador, fou diputat provincial per Berga-Manresa Arran de la Solidaritat Catalana, s’adherí al catalanisme Fou senador per Girona 1907-08 i diputat provincial de Barcelona En 1910-16 fou diputat a les corts per Berga, i el 1921, governador civil de Toledo