Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del 1934…
Partido Reformista
Política
Grup polític creat el 1912 per Melquíades Álvarez per tal de dur el republicanisme a la col·laboració amb el règim monàrquic.
Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris…
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
Antoni Pou i Reus
Història
Política
Polític liberal.
Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any
Jeroni Pou i Magraner

Jeroni Pou i Magraner
(CC0)
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal
Albert de Quintana i de León
Història
Política
Polític republicà.
Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII
accidentalisme
Política
Corrent polític que considera accidental, no essencial, la forma de govern.
L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…
Lluís de Zulueta i Escolano
Lluís de Zulueta i Escolano
© Fototeca.cat
Educació
Història
Literatura
Política
Polític, pedagog i escriptor, germà d’Antoni de Zulueta i Escolano.
Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari…