Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Miguel Almereyda

Miguel Almereyda
Història
Periodisme
Política
Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.
De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies probablement…
Miguel Díaz-Canel

Miguel Díaz-Canel
© Presidència del Salvador
Política
Polític cubà.
Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993, segon…
Miguel Sebastián Gascón

Miguel Sebastián Gascón
© La Moncloa
Música
Política
Polític castellà.
Graduat en econòmiques, el 1987 es doctorà a la Universitat de Minnesotta, i el 1989 començà la tasca docent a la universitat Complutense El 1999 fou nomenat cap del servei d’estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria El 2003 deixà aquest càrrec i esdevingué un dels principals assessors econòmics del PSOE Fou l’artífex del programa econòmic del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sorgit de les eleccions del març del 2004 El 2007 disputà infructuosament l’alcaldia de Madrid al candidat del Partit Popular Alberto Ruiz Gallardón Amb la confirmació del govern socialista en les…
Miguel Boyer Salvador

Miguel Boyer (agost de 1995)
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la liberalització…
Miguel Alemán Valdés
Política
Polític mexicà.
Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional de Turismo
Miguel Núñez González
Política
Polític i activista.
Estudià comerç i s’adherí al PCE L’any 1936 fou cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades, que fusionaven les organitzacions juvenils del PSOE i del PCE, i combaté en la Guerra Civil Espanyola , durant la qual l’any 1938 fou nomenat comissari polític d’un batalló Detingut breument arran de l’intent de cop del coronel Casado març del 1939, ja en acabar la guerra fou condemnat a mort, pena commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en complí deu Després de passar a França clandestinament 1949 retornà a l’Estat espanyol 1953 i s’incorporà a la direcció del PSUC Detingut…
Miguel de Victorica
Història
Política
Polític.
Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i desterrat Deixà…
Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé

Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé
© NATO
Política
Polític i diplomàtic castellà.
Llicenciat en dret i en ciències polítiques, el 1977 s’incorporà a la carrera diplomàtica Fou destinat a l’antiga Iugoslàvia, al Marroc i, el 1996, a Israel, en aquest cas per un curt període de temps Aquest mateix any fou designat enviat especial de la Unió Europea per al procés de pau al Pròxim Orient, on guanyà prestigi internacional L’any 2000 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i passà a formar part del comitè de notables de José Luis Rodríguez Zapatero Quan aquest guanyà les eleccions generals del 2004 el nomenà ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, des d’on gestionà una…
Miguel Morayta de Sagrario
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà.
Defensor del liberalisme democràtic i republicà, fou professor a la Universitat de Madrid, però dimití 1865 Secretari de la junta revolucionària de Madrid 1868, creà l’associació maçònica del Gran Oriente Español 1889 i en fou gran mestre Propulsor de les teories materialistes, és autor de La Comuna de París 1872 i d’una Historia general de España 1886-96
Miguel Lardizábal y Uribe
Història
Política
Polític.
Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat