Resultats de la cerca

Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l…

Fou professor de filosofia a la Universitat de Camerino Marques Emigrà a França a l’adveniment de Benito Mussolini En començar a la Península Ibérica la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso que lluità a favor dels republicans, i fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià “Guerra di Classe” 1936 Fou assassinat a Barcelona durant els Fets de Maig del 1937 És autor d’algunes obres polítiques, com Mussolini alla conquista delle Baleari 1937

Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat

El 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, que, sense un programa ben definit, es caracteritzaven per llur pragmatisme Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc camises negres, que des del 1920 organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l’esquerra, i així volgué assumir el paper de salvar Itàlia de l’amenaça bolxevic Obtingué el poder el 29 d’octubre de 1922, després d’una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des de diverses ciutats italianes El rei Víctor Manuel III, impressionat per la puixança del moviment i preocupat per…

Fou creat el 1994 a partir de la fusió del Movimento Soziale Italiano MSI, liderat per Sandra Mussolini neta del dictador, amb el sector més dretà de la dissolta Partito Democrazia Cristiana Amb Gianfranco Fini al capdavant, ha format part dels successius governs de coalició de Silvio Berlusconi des del 1994 Amb una forta implantació al sud del país, s’ha enfrontat reiteradament amb la Lega Nord soci de la mateixa coalició de govern, juntament amb el partit d’aquest, Forza Italia per la despesa pública i la descentralització Ideològicament, ha evolucionat des de la renovació…

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949