Resultats de la cerca

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que…

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i…

Nom que prengué el Vlaams Blok en refundar-se després de ser dissolt per resolució del Tribunal Suprem belga En les eleccions municipals del 2006, la formació augmentà considerablement els seus representants i passà de tenir-ne 439 a tenir-ne 800 En les generals del 2007, obtingué 17 escons a la Cambra de Representants sobre 150 i 5 al Senat sobre 40 Tot i això, en les eleccions del juny de 2010 patí una davallada important, amb 12 diputats i 3 senadors, respectivament

Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració 1814-15

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…

Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials

Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden

Als anys cinquanta s’enrolà a l’exèrcit, dins del qual combaté la guerrilla karen Féu costat al cop d’estat del general Ne Win 1962 i ascendí gradualment l’escalafó el 1978 era coronel, vicecap de l’estat major el 1985 i major general el 1986 Aquest any ingressà al comitè central del Partit Birmà del Programa Socialista Després de la repressió que esclafà la revolta democràtica del 1988 formà part del Consell per a la Restauració de la Llei i l’Orde presidit per Saw Maung, al qual succeí l’any 1992 En aquest càrrec refermà l’isolament del país instaurat per Ne Win…

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

De la campanya terrorista que menà, cal subratllar-ne l’atemptat contra De Gaulle el 8 de setembre de 1961 Quan el govern francès i el Front d’Alliberament Algerià signaren l’armistici del març del 1962, intentà de frenar l’èxode de pieds noirs cap a Europa Salan fou capturat a Alger per l’abril del mateix any i l’organització es dispersà a l’exili