Resultats de la cerca

Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran dels fets d’…

Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899

Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…

Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…

Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es…

Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició…

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…

El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament,…