Resultats de la cerca

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Enginyer químic, fou professor de física al liceu de Ceret Vallespir Membre del GREC, en dirigí el butlletí “Sant Joan i Barres” 1968-70 i contribuí a la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades Fou cofundador del Moviment Socialista de Catalunya Autor d’una Història del sindicalisme francès 1960 i de Xacbert de Rosselló, lleó de combat 1185-1275 1989

Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà…

Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…