Resultats de la cerca

Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…

Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons Al V…

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident

Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l’"Iskra…

Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere Alekseevič però, en…

Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del president txetxè Saidulàiev 2006…

Format a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou 1967-72, en 1972-76 fou agregat de l’ambaixada de la Unió Soviètica  a Sri Lanka, en 1976-81 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS a Moscou i posteriorment, fins el 1988, ocupà càrrecs a l’ambaixada soviètica de les Nacions Unides a Nova York Vicepresident del departament de relacions econòmiques internacionals i director del departament d’organitzacions internacionals i afers globals del Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS i, a partir del 1991, de la Federació Russa, del 1994 al 2003 en fou representant permanent a les…

Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser…

Graduat en dret el 1987 i doctorat el 1990 a la Universitat de la seva ciutat, on del 1990 al 1999 fou professor Aquests anys entrà en contacte amb Vladimir Putin , aleshores alt funcionari a l’ajuntament de la ciutat, del qual esdevingué un estret collaborador Després d’exercir com a assessor de relacions exteriors de l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobčak 1990-95, collaborà també amb Putin al Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB soviètic quan aquest en fou nomenat cap el 1998 L’any 2000 fou director de campanya en les eleccions que portaren Putin a la presidència de…