Resultats de la cerca

Diputat socialdemòcrata en el Reichstag 1907 Fou canceller de la República Austríaca 1918-20 i president del Nationalrat 1931-33 Partidari, en un principi, de l' Anschluss unió d’Àustria amb Alemanya, en acabar la Segona Guerra Mundial fou elegit president de la nova República

Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia

El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial

Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política

Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī

Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Advocat especialista en dret laboral, drets civils i drets humans, contribuí a crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació a Sud-àfrica Posteriorment dirigí la Comissió de Revisió de les Sentències a Irlanda del Nord i el grup de mediadors internacionals del País Basc Es considera una de les persones clau en el procés que portà a la decisió unilateral de l’organització ETA d’acabar amb la lluita armada Ha treballat també a Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient en processos de transformació política