Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Konrad Henlein
Història
Política
Polític txec.
Fundador del front dels sudets alemanys, afavorí l’annexió del territori al Reich 1938 i fou gauleiter dels sudets i comissari del protectorat de Bohèmia i Moràvia Condemnat a mort el 1945, se suïcidà
Leonida Bissolati Bergamaschi
Història
Política
Polític italià.
Fou membre del partit socialista i director de L’Avanti Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de l’entrada d’Itàlia a la guerra Es declarà contrari a l’annexió a Itàlia del Tirol del Sud i de la Dalmàcia
Alois Aehrenthal
Política
Polític austríac.
Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia
Emili Brousse
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola
Joseph-Marie Gerando
Història
Política
Polític francès.
Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie
Llorenç Delcasso
Història
Política
Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals.
Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat
William McKinley

William McKinley
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític nord-americà.
Representant republicà al Congrés 1877-91, feu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz
James Knox Polk

James Knox Polk
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Diputat i governador de Tennessee i líder dels demòcrates del sud, fou elegit president dels EUA el 1845 Afavorí l’expansió nord-americana cap a l’oest, que el dugué a la guerra contra Mèxic 1846-48 El tractat de Guadalupe-Hidalgo traslladà la frontera nord-americana al Río Grande Polk reclamà també l’Oregon a la Gran Bretanya, l’annexió de l’Alta Califòrnia als EUA, i intentà l’adquisició de Cuba al govern espanyol
Carlos Filipe Ximenes Belo
Política
Bisbe catòlic de Timor Oriental.
Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau
Alfonso Ferrero La Marmora
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma