Resultats de la cerca

Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919

Professor universitari a Moscou 1859-65 i preceptor del tsarévitx Alexandre 1865-68, assolí una gran influència a la cort des que aquell esdevingué el tsar Alexandre III 1881 Absolutista i intolerant en religió, perdé poder arran de la guerra russojaponesa 1905

Fou un dels fundadors del partit demòcrata 1887 d’aquell estat, amb el qual per primer cop les classes obreres participaren en la vida política Fou diputat 1900-18, senador 1918-21 i ministre d’indústria, obres públiques i ferrocarrils 1920 del govern Sanfuentes

Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez

La formació, encapçalada per l’exconseller de Medi Ambient del Govern Balear i exbatlle de Sa Pobla, Jaume Font, es reivindicà com a regionalista, de centre, liberal i reformista A les eleccions del maig d’aquell mateix any aconseguí deu regidors en diversos pobles de Mallorca, però cap representant al Consell Insular de l’illa ni al Parlament

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas

Després del cop d’estat del 1984, fou nomenat director general de la Seguretat Nacional 1985 L’any 2005 protagonitzà un cop d’estat per a destituir Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya, al govern durant vint anys Mantingué la presidència fins el 2007, any en què fou substituït per Sidi Ould Cheikh Abdallahi, vencedor dels comicis legislatius d’aquell any

Sotssecretari a la Societat de Nacions 1934, fou el primer ambaixador soviètic a l’Estat espanyol 1936-37 Collaborà amb el gabinet de Largo Caballero en la reorganització militar i en la compra d’armes La ingerència en fets interns destitució del general Asensio Torrado, sotssecretari de Guerra provocà la seva destitució En arribar a l’URSS 1937 desaparegué arran de les purgues d’aquell mateix any

A les illes agrupa Esquerra Unida de Mallorca, Esquerra de Menorca i Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera Després de les eleccions al Parlament Balear del 1999 signà el Pacte de Progrés amb altres partits polítics PSIB-PSOE, PSM i Unió Mallorquina i entrà a formar part del Govern Balear Es féu càrrec de dues conselleries conselleria de treball i conselleria de benestar social El 2003 el PP aconseguí la majoria absoluta i la formació quedà fora del Govern Es presentà a les eleccions del 2007 dins la coalició Bloc per Mallorca, que incloïa el PSM, els ecologistes i ERCIlles Balears …

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998