Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar…
Donald Henry Rumsfeld

Donald H. Rumsfeld
© US Defense Dept. / Cherie A. Thurlby
Política
Polític nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1954, fou pilot de la US Navy 1954-57 Membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà 1962-69, del 1969 al 1973 fou director de programes de promoció econòmica del govern i ambaixador a l’OTAN 1974-75 Secretari de defensa de Gerald Ford 1975-77, durant el mandat del demòcrata J Carter, fou executiu en empreses privades Assessor en armament i sobre el Pròxim Orient de l’administració Reagan, el 2001 George W Bush el nomenà secretari de defensa Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, fou un dels…
Joseph Rotblat
Política
Físic britànic d’origen polonès.
El 1939 anà a la Gran Bretanya, on professà a la Universitat de Liverpool, i poc després, als EUA Participà en el projecte Manhattan per a la construcció de la primera bomba atòmica, que abandonà En 1950-76 ensenyà a la Universitat de Londres 1950-76 El 1945 fundà Pugwash, organització per a la limitació i la prohibició de l’armament, especialment el nuclear, de la qual fou secretari general 1957-73 i president des del 1988 Com a representant d’aquesta organització li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1995 És autor, entre d’altres, de Science and World Affairs 1962, Science…
Paul Wolfowitz

Paul Wolfowitz
© World Bank / Simone D. McCourtie
Política
Polític nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell en matemàtiques 1965 i es doctorà a la de Chicago en ciències polítiques 1972 En 1973-77 treballà a l’Agència per al Control d’Armament i Desarmament Ja en l’administració republicana, fou cap del departament d’estat per a la planificació 1981-82, secretari adjunt per a l’Àsia Oriental i el Pacífic 1983-86, ambaixador a Indonèsia 1986-89 i subsecretari de defensa 1989-93, des d’on fou un dels artífexs de l’atac al règim de Saddam Ḥusayn 1991 Al març del 2001 George WBush el nomenà secretari de defensa adjunt, i planificà l’enderrocament de…
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de…
guerra freda
Política
Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991, oposà d’una banda els EUA i el bloc occidental i de l’altra l’URSS i el bloc comunista.
Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’…
dissuasió
Política
Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.
En aquesta estratègia s’ha basat l’equilibri mundial a partir de la Segona Guerra Mundial
nacionalsocialisme
Història
Política
Conjunt de doctrines del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
(NSDAP), el qual, dirigit per Adolf Hitler
, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
El Deutsche Arbeiterpartei DAP Partit Obrer Alemany, fundat pel gener del 1919 per Anton Drexler, prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, vulgarment conegut com a partit nazi i, alhora, en un programa de 25 punts redactat per Drexler, Feder i Hitler, explicità públicament els seus objectius La “bíblia nazi” fou, però, el llibre Mein Kampf ‘La meva lluita’, de Hitler, del qual, en el decenni de 1930-40, foren impresos milions d’exemplars L'obra d’Alfred Rosenberg Der Der Mythus des 20 Jahrhunderts ‘El mite del segle XX’, entre altres obres seves, i l’…
Vladimir Vladimirovič Putin

Vladimir Vladimirovič Putin
© Ministry for Foreign Affairs of Finland / BSAG
Política
Polític rus.
Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…