Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
Política
Òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l’administració de la Generalitat de Catalunya.
Designat també amb el nom de Govern de la Generalitat, és així mateix el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària És compost pel president —que és alhora el president de la Generalitat de Catalunya— i pels consellers La cessació del president de la Generalitat comporta la del Govern, però aquest ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern La seva seu és a la ciutat de Barcelona
consell de guerra
Política
Dret militar
Tribunal militar.
En la legislació espanyola vigent, els consells de guerra coneixen totes les causes sotmeses a la jurisdicció militar, excepte les reservades al Consell Suprem de Justícia Militar Poden ésser d’oficials generals , que jutgen oficials, i ordinaris , quan jutgen sotsoficials o soldats sotmesos a la jurisdicció militar El tribunal ordinari és compost d’un president coronel o equivalent, tres vocals capitans i un auditor El consell de guerra és públic, però el president pot acordar de fer-lo a porta tancada La sentència, per a ésser ferma, ha d’ésser aprovada per l’autoritat judicial
soviet
Política
Dret constitucional
Assemblea política legislativa de l’URSS (1917-91).
Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…
Saparmurat Atajevič Nijazov
Política
Polític del Turkmenistan.
El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El 1999 el…
grup d’afinitat anarquista
Política
Sociologia
Nucli bàsic de l’organització dels anarquistes espanyols.
Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups…
Asif Ali Zardari

Asif Ali Zardari
Política
Polític pakistanès.
Procedent d’una família del Sindh enriquida, estudià al St Patrick’s High School de Karachi, i posteriorment a la London School of Economics El 1987 es casà amb Benazir Bhutto Essent aquesta primera ministra 1988-90 i 1993-96, fou acusat de diversos càrrecs d’apropiació de fons públics i d’asassinat i empresonat 1990-93 Aquest any fou absolt i Bhutto el nomenà ministre d’economia Empresonat novament el 1996, Bhutto n’aconseguí l’alliberament el 2004 després de negociaciar amb Pervaiz Musharraf Posteriorment s’exilià als EUA, on visqué fins el 2007 Arran de l’assassinat de Bhutto desembre…
Ivo Josipović

Ivo Josipović
© OTAN
Política
Polític i compositor croata.
Graduat i doctorat en dret a la Universitat de Zagreb 1980 i 1994, i en composició musical a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1983, on fou professor de 1984 a 2004 Ha compost una cinquantena de peces musicals, de les quals algunes de les quals han estat premiades Militant de la Unió Comunista de Croàcia des del 1980 aleshores dins de l’estat iugoslau, contribuí a la transformació gradual d’aquest en socialdemòcrata SDP Després de la desmembració de Iugoslàvia i de la nova creació del nou estat croata 1991, el 1994 s’apartà de la política durant deu anys per a exercir d’advocat i…
El Pi - Proposta per les Illes Balears
Política
Partit polític de centredreta d’àmbit balear fundat l’any 2013.
És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la…
Christine Lagarde
Política
Política francesa.
Després dels estudis secundaris, estudià becada als EUA A la Universitat de Bethesda Maryland obtingué un diploma en dret social Fou també assistenta d’un membre de la Cambra de Representants a Washington En tornar a França, intentà sense èxit l’ingrés a l’École Nationale d’Administration ENA Es diplomà aleshores en anglès i en dret social a la Universitat París X-Nanterre L’any 1981 s’integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie, del qual fou membre 1995, i en 1999-2004 esdevingué presidenta del comitè executiu L’any 2005 fou també membre del consell de…
genocidi
Política
Dret
Extermini parcial o total d’un grup humà.
El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en…