Resultats de la cerca

Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…

Llicenciat en medicina el 1969, el 1972 obtingué l’especialització en oncologia i radioteràpia Exercí professionalment la docència i com a metge fou un dels més destacats representants de l’especialitat al seu país Membre del Partido Socialista, del 1990 al 1994 fou alcalde de Montevideo per la coalició d’esquerres Frente Amplio, i en les eleccions del 1994 fou candidat per aquesta formació a la presidència del país, enfrontat a Julio Maria Sanguinetti , del Partido Colorado, càrrec que no obtingué El 1996 substituí Liber Seregni al capdavant del Frente Amplio En les eleccions del 1999 fou…

Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba  a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria, iniciada poc…

Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…

Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party  fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…

De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag  reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…

Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…

Política internacional Els Estats Units no troben el seu lloc El 2014 va començar amb un fred quasi desconegut a la capital econòmica del país, el responsable del qual, segons les autoritats, convençudes d’això o no, és el canvi climàtic El més difícil va ser explicar que, cinquanta anys després dels plans del president Lyndon B Johnson contra la pobresa, els Estats Units encara són dels països rics que tenen més pobresa En aquest sentit, Barack Obama, prudent, amb un discret augment del salari mínim i un allargament del subsidi d’atur, va aconseguir que els pressupostos es presentessin com a…

Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…