Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Pilar Costa i Serra
Política
Política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1990, exercí l’advocacia fins l’any 1999 Fou senadora per Eivissa i Formentera entre el 1996 i el 1999 per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament balear del juny del 1999 Arran d’aquestes eleccions fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera 1999-2003 Retornà com a diputada del Parlament balear el 2003, on ha estat portaveu titular del Grup Parlamentari Socialista 2015-16 i 2021-23 Des del 2023 és secretària segona…
Esquerra Unida de les Illes Balears
Política
Organització política d’àmbit balear federada a la coalició estatal Izquierda Unida.
A les illes agrupa Esquerra Unida de Mallorca, Esquerra de Menorca i Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera Després de les eleccions al Parlament Balear del 1999 signà el Pacte de Progrés amb altres partits polítics PSIB-PSOE, PSM i Unió Mallorquina i entrà a formar part del Govern Balear Es féu càrrec de dues conselleries conselleria de treball i conselleria de benestar social El 2003 el PP aconseguí la majoria absoluta i la formació quedà fora del Govern Es presentà a les eleccions del 2007 dins la coalició Bloc per Mallorca, que incloïa el PSM, els ecologistes i…
Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya CDC el 1976 Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996 En 1992-96 fou secretari…
Jordi Jané i Guasch
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de…
Jordi Puigneró i Ferrer

Jordi Puigneró i Ferrer
Generalitat de Catalunya
Política
Polític i enginyer.
Graduat en enginyeria de sistemes d’informació per la Universitat de Surrey Anglaterra, fou analista programador a la seu del Deutsche Bank a Frankfurt 1997-2000 i consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies a IBM 2000-03 Afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1999, presidí la secció local del partit a Sant Cugat 2009-12 Entre el 2005 i el 2015 exercí diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Sant Cugat, entre d’altres el càrrec de tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia El novembre del 2013 fou nomenat director general…
Lluís Prunés i Sató
Història
Política
Polític.
Dedicat al comerç, ingressà a Esquerra Republicana i fou alcalde de Manresa 1931-32, governador civil de Girona 1932 i comissari de la Generalitat a Tarragona 1934 Conseller d’economia i agricultura 1936, en esclatar la guerra civil passà a la conselleria de treball durant pocs dies S'exilià el 1939
Germà Gordó i Aubarell

Germà Gordó i Aubarell
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de Convergència Democràtica de Catalunya CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996 al 1999 i secretari…
Lluís Mestres i Capdevila
Història
Política
Químic enòleg i polític.
Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina 1926 Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39 Més tard formà part de la conselleria de finances El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…
Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner
© Família Selves
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Collaborà a Joventut i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina