Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
Manel Balcells i Díaz

Manel Balcells Díaz
© www.balcells.cat
Esport general
Política
Medicina
Metge i polític.
És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…
,
provincialisme
Política
Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia
Matthew Decker
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Estudiós de les causes de la riquesa i del desenvolupament del comerç, és considerat un dels primers defensors del lliure canvi La seva obra més important és Essay on the Causes of the Decline of the Foreign Trade 1744
Joan Antoni Monet
Història
Política
Polític.
Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833
Sāmī al-Barūdī
Història
Literatura
Política
Poeta i polític egipci.
Militar de jove, acomplí després missions diplomàtiques a França i a Anglaterra Fou dirigent de la revolta nacionalista d’'Arabī Paixà 1882 els anglesos el confinaren a Ceilan 1882-1900 Compongué una antologia Muḫtārāt , on recollí uns 40 000 versos i un Dīwān És considerat un dels primers representants de la renaixença àrab
Ruy Barbosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor brasiler, diputat liberal i ministre de finances (1889).
Exiliat a Anglaterra durant els governs totalitaris de Manuel Fonseca i Floriano Peixoto, tornà al seu país en restablir-se la constitució, i hi ocupà novament càrrecs governamentals Autor de Cartas da Inglaterra, recull d’articles publicats a l’exili, i de diverses obres relacionades amb la seva activitat política És considerat al Brasil com un clàssic de la llengua
Yakup Kadri Karaosmanoglu
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
Vinobā Bhāve
Política
Sociologia
Asceta, sociòleg i líder carismàtic indi.
Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia Fou empresonat diverses vegades pels britànics El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina