Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del…
Ramón de Llano y Chávarri
Economia
Història
Política
Comerciant i polític liberal.
Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional…
Joan de Peguera i Claris
Història
Política
Cavaller i polític.
Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a…
Jordi Ausàs i Coll

Jordi Ausàs i Coll
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Exercí de mestre i de professor de català a la Universitat de Barcelona, i també ha estat director del centre de l’Escola Andorrana d’Escaldes i Engordany Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 1986, el 1995 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que revalidà en les successives convocatòries 1999, 2003 i 2006 Del 1999 al 2003 presidí la Comissió de Ramaderia i Pesca Regidor de la Seu d’Urgell des del 1999, del 2004 al 2008 en fou l’alcalde Aquest darrer any substituí Joan Puigcercós i Boixassa com a conseller de governació quan aquest decidí cessar en el càrrec arran…
Joe Bossano
Política
Polític gibraltareny.
Fundador del Partit Socialista Laborista de Gibraltar GSLP Fou líder de l’oposició entre el 1984 i el 1988 fins que arribà a ministre principal del penyal el 1988, any en què derrotà a les urnes Sir Joshua Hassan, que portava quaranta anys governant Gibraltar Al gener del 1992 fou reelegit amb el 73% dels vots En les eleccions del maig del 1996, el líder del Partit Socialdemòcrata de Gibraltar GSD, Peter Caruana, el derrotà amb el 53% dels vots Durant els vuit anys de mandat de Bossano, les relacions entre Espanya i Gibraltar es refredaren a causa de la negativa d’aquest a aplicar el 1995 les…
Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Fill de Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de…
João Bernardo Vieira
Política
Polític de Guinea-Bissau.
Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…
Milo Djukanović
Política
Polític montenegrí.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de neteja ètnica…
Pau Claris i Casademunt
Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…
Política 2014
Política
Política internacional Els Estats Units no troben el seu lloc El 2014 va començar amb un fred quasi desconegut a la capital econòmica del país, el responsable del qual, segons les autoritats, convençudes d’això o no, és el canvi climàtic El més difícil va ser explicar que, cinquanta anys després dels plans del president Lyndon B Johnson contra la pobresa, els Estats Units encara són dels països rics que tenen més pobresa En aquest sentit, Barack Obama, prudent, amb un discret augment del salari mínim i un allargament del subsidi d’atur, va aconseguir que els pressupostos es presentessin com a…