Resultats de la cerca

Es distingí en les finances a Illinois, on organitzà el Central Trust Després de la Primera Guerra Mundial fou nomenat membre de la comissió de reparacions, on elaborà el pla Dawes L’any 1925 li fou concedit el premi Nobel de la pau Fou vicepresident dels EUA 1925-29

Cap de la Katholische Union 1920-28, com a canceller de la República 1923-24 reclamà l’evacuació de la conca del Ruhr per part de França, féu acceptar el pla Dawes i aprovà la reforma monetària de Schacht Candidat comú del centre i dels socialdemòcrates a la presidència de la República el 1925, fou derrotat per Hindenburg Fou novament canceller del 1926 al 1928

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política…

Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment