Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Derecha Liberal Republicana
Política
Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930 per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. Sánchez Guerra i d’altres amb la intenció d’incorporar la dreta espanyola a un possible nou règim republicà.
El grup, després d’aconseguir l’ingrés de polítics importants com S Alba i J Chapaprieta els primers mesos de la República, es desfeu posteriorment en separar-se Alcalá Zamora i Maura El mateix mes de maig del 1930 fou organitzada la secció catalana o Dreta Liberal Republicana de Catalunya
sobirania
Història
Política
Dret
Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…
Alianza Popular
Política
Organització política espanyola fundada el 1976 com a federació de set grups dretans preexistents, encapçalats per M. Fraga, L. López Rodó, C. Martínez Esteruelas, G. Fernández de la Mora, L. de la Fuente, F. Silva Muñoz i B. Thomas de Carranza.
Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué…
Manuel de Llauder i de Camín

Manuel de Llauder
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d…
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros Relleu de la Universitat d’Alcalá
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…
Alfons XIII d’Espanya
Història
Política
Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII i de Maria Cristina d’Àustria.
Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…