Resultats de la cerca

Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…

Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998,…

Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal el portà a…

Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i en política…

Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions…

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la Lliga…

Llicenciada en dret 1967, el 1969 esdevingué professora al Trinity College de Dublín Des d’aquest any fins el 1989 fou senadora pel Partit Laborista Irlandès, bé que el 1985 l’abandonà per discrepàncies sobre l’acord angloirlandès Presidenta d’Irlanda en 1990-97 primera dona en ocupar el càrrec, durant el seu mandat prioritzà la lluita en favor dels drets i les llibertats de les dones i, en política internacional, el suport als drets humans, motiu pel qual el 1997 fou nomenada Alta Comissària de l’ONU pels Drets Humans, càrrec des del qual sovint polemitzà amb estadistes i…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel…

Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels…