Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…
Acció Catalana
Política
Moviment polític nacionalista de Catalunya, creat com a resultat de la Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5 de juny de 1922), convocada per elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista disconformes amb l’actuació dels dirigents d’aquest partit que consideraven poc nacionalista, per antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per joves intel·lectuals independents.
Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per …
Centre Nacionalista Republicà
Política
Entitat política catalanista fundada a Barcelona el 1906 per elements polítics dissidents de la Lliga Regionalista.
Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per Pere Coromines…
Comitè de Defensa Social
Política
Agrupació política conservadora, de tendència reaccionària, fundada a Barcelona el 1911.
Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme Fou derrotat en totes les eleccions en què es presentà
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
Antoine-Louis-Claude Destutt de Tracy
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític francès.
Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte
contrarevolució
Política
Moviment polític orientat a combatre una revolució o a neutralitzar-ne els efectes.
Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració 1814-15
Dreta de Catalunya
Política
Organització política conservadora constituïda a Barcelona el 1935.
Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit
conservadorisme
Política
Ideologia i actitud que defensa les institucions vigents, en oposició a la idea de canvi social.
Proclamant l’estabilitat dels sistemes com a condició de possibilitat d’una conducta ètica i d’una llibertat responsable, canonitza la propietat privada, estableix la religió i el sentiment nacional com a elements d’unitat social i refusa la pretensió d’una societat igualitària
Saskia Sassen

Saskia Sassen
© Institute for Urban Design
Política
Sociòloga nord-americana d’origen neerlandès.
Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina