Resultats de la cerca

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

A Espanya fou creada el 1716 sota la denominació de secretaria d’estat encarregada dels afers estrangers el secretari d’estat esdevingué posteriorment ministre d’estat i ocupava un lloc preferent després del primer ministre La denominació de secretari d’estat es manté encara als EUA El ministeri d’afers estrangers a Espanya és organitzat mitjançant una sotssecretaria, dues secretaries d’estat per a la cooperació internacional i per a Iberoamèrica, i per a la Unió Europea, dues secretaries generals de política exterior i per a la Unió Europea, un servei de protocol, cancelleria i…

Durant la seva joventut practicà el basquetbol al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, fou professora d’educació física i posteriorment ocupà diversos càrrecs a la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, entre els quals el de secretària general, el de directora d’installacions i el d’encarregada de la direcció estratègica i de sistemes Rellevà Rafel Niubò en la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006-11 i fou la primera dona que dirigí la política esportiva catalana Potencià l’esport en l’àmbit educatiu…

Professor de dret penal a Madrid 1918, durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas 1926 Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República 1931, i fou diputat 1931, 1933, 1936 i vicepresident primer de les Corts 1936 Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española 1932, La Constitución política de la democracia española 1942 i La…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les normes de…

Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…