Resultats de la cerca

Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de collaboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou El 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista

Fundador de L’Avenir 1830, defensà la causa dels irlandesos i polonesos i la llibertat de l’Església Fou cap dels catòlics liberals, però, després del fracàs de les eleccions del 1857, abandonà l’activitat política És autor de Les Moines d’Occident depuis saint Benoît jusqu'à saint Bernard 1860-67

Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat

Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara

Marquès i, després, duc de Grimaldi Ambaixador de Carles III d’Espanya, signà el Tercer Pacte de Família 1761 i participà en l’expulsió dels jesuïtes després del fracàs de l’expedició al nord d’Àfrica per a eliminar la pirateria barbaresca 1775, els seguidors d’Aranda aconseguiren la seva dimissió 1776 Fou ambaixador a Roma 1777

El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució Al gener del 2000 un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a CDC

Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució