Resultats de la cerca

Es distingí en la primera guerra araboisraeliana 1947-48 i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major 1953-58 El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política Fou ministre d’agricultura 1959-64 El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967 pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista Rafí…

El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…

En són trets fonamentals la discussió de la problemàtica del partit a tots els graus, en particular, a la base, després de la qual les decisions preses pels òrgans centrals de decisió han d’ésser aplicades, un cop establertes, sense possibilitat d’ésser posades en qüestió

Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…

Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…