Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
José Manuel Durão Barroso
José Manuel Durão Barroso
© Comissió Europea / Limerick
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en…
François Hollande
François Hollande
Política
Polític francès.
Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales HEC el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA Ingressà al Parti Socialiste PS el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin i del PS a l’Assemblea Nacional El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry Fou diputat pel departament de Corresa 1988-93 i a partir del…
Kofi Annan
Kofi Annan (1998)
© UN Photo/John Isaac
Política
Polític ghanès.
Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…
Hamid Karzai
Hamid Karzai (2004)
© NATO
Política
Polític afganès.
Fill del cap de la influent tribu paixtu Popalzai, el qual fou membre del parlament instaurat pel rei Mohammar Zahir Shah 1964-73 Estudià a Simla Índia, i en 1980-89 s’uní als mujaidins en la lluita contra els soviètics a l’Afganistan Fou adjunt del ministre d’afers estrangers 1992-94 El 1996 fugí al Pakistan, des d’on organitzà la guerrilla contra el règim talibà, que probablement féu assassinar el seu pare Amb l’enderrocament dels talibans novembre del 2001, tingué un paper destacat en les conferències de Bonn per a dissenyar el futur polític del país i en la conferència de Tòquio del 2002…
Margaret Hilda Thatcher
Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a les eleccions…
Ḥizb Allāh
Política
Organització politicomilitar xiïta libanesa.
Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, en són líders destacats Husayn al-Musawi mort el 1992, Muhammad Hussein Fadllalah mort el 2010 i Hassan Nasrallah Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat el per Hafiz a-lAssad , malgrat el caràcter laic d’aquest Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91 Posteriorment ha restat com una de les poques milícies actives al país amb l’Exèrcit de Resistència Islàmica com a branca militar, malgrat la resolució de l’ONU del 2004 que l’instà a desarmar-se…
Bašār al-Assad
Militar
Política
Polític i militar sirià.
Fill de Ḥāfiẓ al-Assad , després de la mort del seu germà Bāsil 1994, hom li donà un creixent protagonisme en la jerarquia militar i en missions diplomàtiques, i —el 1999 fou nomenat coronel— En morir el seu pare juny del 2000 fou revocada la clàusula de la Constitució que vetava la presidència als menors de quaranta anys El mateix mes esdevingué president del partit oficial Ba’t, i el següent, president de Síria per set anys designat pel Parlament i confirmat en referèndum Després de l’assassinat de l’exministre libanès Rafiq al-Harīrī i arran de les pressions internacionals de l’ONU i dels…
Angela Merkel
Angela Merkel
© Parlament Europeu
Política
Política alemanya.
De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…
Silvio Berlusconi
Silvio Berlusconi
© Comunitat Europea
Política
Empresari i polític italià.
Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres, La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…
Referèndum de l’1 d’octubre
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…