Resultats de la cerca

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que enfonsà l’…

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…

Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la desintegració de…

La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des d’aquest…

El 1986 començà a exercir com a reporter de la televisió estatal Canal 10 L’any 1991, fundà el Centre d’Audiovisuals de la Universitat Centreamericana i des del 1992 dirigí un programa d’entrevistes El 1997 fou nomenat director de Noticiero Hechos , d’una emissora privada, des d’on criticà l’actuació governamental del partit ARENA El 2007 abandonà la carrera periodística per dedicar-se a la política i fou candidat presidencial del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional  FMLN per a aconseguir la presidència del país En les eleccions del març del 2009, Funes derrotà per majoria absoluta…

El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i…

L’any 1947 fugí amb la seva família a Hong Kong durant la guerra civil xinesa Estudià a la Universitat de Liverpool Gran Bretanya i posteriorment als EUA El 1969 tornà a Hong Kong, on combinà la seva activitat a l’empresa privada amb una implicació en l’àmbit de la gestió pública El 1985 participà en el Comitè Consultiu de Legislació Bàsica Basic Law Consultative Committee, en el qual representants xinesos i britànics elaboraren una petita constitució per a Hong Kong que havia de tenir efectes després de la reincorporació de l’aleshores encara colònia britànica a la Xina Durant els anys…

Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…

El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’autoproclamada…