Resultats de la cerca

El 1911 establí relacions amb els turcs i durant la Primera Guerra Mundial es posà a llur costat i lluità contra els britànics a Egipte, però cap al final hagué de fugir i es refugià a Odessa Treballà a favor del panislamisme a Ankara 1921

Net d’Agakan III, el succeí a la seva mort 1957 

Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París

Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política

Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts

Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748

Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706