Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Carme Capdevila i Palau
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en biologia, ha exercit de professora d’ensenyament secundari i s’ha dedicat a l’educació social Ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i d’un centre residencial d’acció educativa, i ha format part de la Direcció General d’Atenció a Menors de Girona Afiliada el 1996 a Esquerra Republicana de Catalunya , partit pel qual fou regidora de Sant Hilari Sacalm durant vuit anys, membre del Consell Comarcal de la Selva durant dos anys, i del qual és des del 2004 secretària d’acció política, des del 2003 és diputada al parlament català Al novembre del 2006, el president Josep…
Antoni Xirau i Palau
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat, germà de Joaquim i de Josep.
Primer director del diari L’Opinió i fundador de l’Esquerra Republicana Participà en la redacció de l’Estatut de Núria Diputat a les Corts de la República 1931, fou elegit després diputat al Parlament de Catalunya 1932, i ocupà successivament les conselleries de sanitat i assistència social, agricultura i economia El 1933 fou un dels dirigents de l’escissió de l’Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de l’Esquerra Republicana i féu de professor Publicà els reculls de poemes Safreu 1934 i El…
Melcior de Palau i Boscà
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode…
Víctor Maria Concas i Palau
Història
Política
Almirall i polític liberal.
Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900
Manuel Bofarull i de Palau
Història
Política
Dret
Polític i jurisconsult.
Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Història
Política
Metge i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra
Vicent Dasí i Lluesma
Història
Política
Polític.
Marquès de Dosaigües Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici Restaurà el palau familiar existent a València palau del marquès de Dosaigües
Convergència Socialista de Catalunya
Política
Organització política formada el 1974 per l’ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya
—encapçalada per Joan Reventós—, el Movimiento para la Autogestión y el Socialismo, Reconstrucción Socialista de Catalunya, i altres grups i persones independents.
Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina