Resultats de la cerca

Coneixedor de l’Orient Mitjà, on féu excavacions 1910-14, el 1914 ingressà a l’Intelligence Service per allunyar els països àrabs de Turquia, en guerra amb la Gran Bretanya Esdevingué 1916 conseller de Faysāl, fill de l’emir de la Meca i cap de la revolta contra els turcs Planejà diverses accions militars, en les quals participà, i el 1919 assistí a la conferència de pau de París Propugnà una gran federació àrab, en desacord amb la política britànica, i dimití 1922 com a assessor del govern Del 1925 al 1935 serví a la RAF Escriví Seven Pillars of Wisdom 1926 i The Mint obra publicada el 1955

Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d’aquesta…

Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…

Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on reprengué la…

Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…