Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un màster en direcció pública per ESADE Milita en Esquerra Republicana de Catalunya ERC des del 1999 Fou regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Santpedor 1999-2003 i, posteriorment, alcaldessa 2003-15 —aleshores i durant l’inici com la persona més jove a ocupar una alcaldia a Catalunya— Diputada al Parlament de Catalunya 2006-11 i secretària de Política Territorial i Medi Ambient d’ERC 2008-09, fou designada delegada territorial del govern a la Catalunya Central fins a l’aplicació de l’…

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les…

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés Catalanista

Llicenciat en dret i doctorat en dret constitucional per la Universitat de València Militant del Partit Popular, ha ocupat diversos càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana i a les Corts espanyoles i valencianes Fou escollit senador per València a les eleccions del 1993, el 1996 i el 2000, i fou portaveu del PP al Senat 1999-2003, quan fou nomenat conseller de Cultura, Educació i Esport pel president de la Generalitat Valenciana F Camps En 2004 passà a ser conseller de Relacions Institucionals i Comunicació i portaveu del Consell En 2006 fou nomenat conseller de Territori i Habitatge…

Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés