Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Partit per la Independència
Política
Partit polític format al maig del 1997, fruit d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució Al gener del 2000 un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a CDC
enosi
Política
Mot utilitzat per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia.
Formulat ja el 1878, el 1947 nombrosos sectors grecoxipriotes rebutjaren l’estatut d’autonomia atorgat per la Gran Bretanya i exigiren la unió de Xipre a Grècia Després de la independència de Xipre 1960, l’enosi fou defensada pel general Grivas, partidari d’aconseguir-la per la violència La invasió turca de Xipre 1973 i la posterior bipartició de l’illa foren, en gran part, una reacció per a impedir-la
Thomas Cromwell
Història
Política
Polític anglès, comte d’Essex.
El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució
José García Miranda
Militar
Política
Militar i polític.
Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París, sense abandonar…
Action Française
Política
Moviment polític francès, iniciat al començament del segle XX, inspirat i dirigit per Charles Maurras, Léon Daudet i d’altres.
No presentà candidats a les eleccions per tal com refusava la democràcia i preconitzava l’acció directa com a mitjà per a la presa del poder Defensava un nacionalisme xenòfob i la monarquia absoluta, i afirmava que el catolicisme, entès com una institució jeràrquica i disciplinada, era essencial per a França Pius XI, el 1926, condemnà formalment el moviment i el 1928 el declarà herètic La condemnació fou retirada per Pius XII El seu portaveu fou el diari L’Action Française 1908-44 El suport que prestà al govern de Vichy 1940 provocà la seva posterior desaparició Els seguidors de…
Gregori Jover i Cortés
Història
Política
Anarquista.
Fuster, s’uní en 1923-24 al grup de Los Solidarios i s’exilià pel juliol del 1924 a França, des d’on intervingué en l’organització del moviment de Bera de Bidasoa novembre del 1924 Després anà a Mèxic per acompanyar Durruti i Ascaso en l’anomenada expedició americana El 1927 fou detingut a París, juntament amb aquells, arran del fracassat atemptat contra Alfons XIII Tornà a Barcelona el 1931, formà part del grup Nosotros i tingué una especial actuació en el moviment insurreccional del gener del 1933 A partir del juliol del 1936 encapçalà la columna Ascaso, que atacà Osca, així com la …
Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult.
Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la…
, ,
Paul Wolfowitz

Paul Wolfowitz
© World Bank / Simone D. McCourtie
Política
Polític nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell en matemàtiques 1965 i es doctorà a la de Chicago en ciències polítiques 1972 En 1973-77 treballà a l’Agència per al Control d’Armament i Desarmament Ja en l’administració republicana, fou cap del departament d’estat per a la planificació 1981-82, secretari adjunt per a l’Àsia Oriental i el Pacífic 1983-86, ambaixador a Indonèsia 1986-89 i subsecretari de defensa 1989-93, des d’on fou un dels artífexs de l’atac al règim de Saddam Ḥusayn 1991 Al març del 2001 George WBush el nomenà secretari de defensa adjunt, i planificà l’enderrocament de SḤusayn 2003 i…
Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina