Resultats de la cerca

Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella

Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’…

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Afiliat al Partit Progressista, prengué part en la revolució del 1868 i fou elegit alcalde 1868 i diputat a corts en diverses legislatures Afavorí la creació de les escoles d’artesans i en fou president

Prengué part en el moviment independentista El 1843 fou proclamat “suprem director de la República”, però fou enderrocat pel general Ramón Castilla 1845 Encapçalà una revolta conservadora, que fracassà 1856 Fou ministre de la guerra 1865

Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833

Pretenia d’ésser un partit nacionalista situat més a l’esquerra Prengué part al pacte de Sant Sebastià 1930, representat per Macià Mallol i Bosch El març de 1931 es fusionà amb Acció Catalana, de la qual fusió sorgí Acció Catalana Republicana

Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez

Carlí, prengué part en la tercera guerra dinàstica havent tornat a València d’un breu exili a França, collaborà als periòdics El Tradicional 1888-89 i La Lealtad 1885-87, fou propietari del setmanari El Centro 1892 i fundà La Lucha 1892 Ocupà càrrecs municipals