Resultats de la cerca

Ministre d’agricultura d’Hongria 1935, assolí la presidència del govern 1936-38 Sostingut pels socialdemòcrates i pels petits propietaris, però pressionat pel govern alemany, féu aprovar algunes lleis que augmentaven les facultats del regent, limitaven el dret de vot i prohibien nombroses activitats als jueus També rearmà Hongria

Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97

Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873

Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat

Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA

Fou membre del partit socialdemòcrata i del dels petits propietaris, del qual esdevingué vicepresident el 1945 i president del 1947 al 1949 Durant la Segona Guerra Mundial lluità en la resistència hongaresa Posteriorment, fou ministre sense cartera 1945-46, ministre d’estat i d’agricultura 1946-48 i president del consell de ministres 1949-52 Membre del comitè central del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, entre el 1952 i el 1967 dirigí el presídium de la República Popular d’Hongria Li fou concedit el premi Lenin de la pau 1961

Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant pel novembre del 1934 en l’Acció Popular Catalana Hom l’ha confós amb la delegació al Principat, encapçalada per José Gómez Monche, del Partido Agrario Español de Martínez de Velasco

Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la  Confederació Nacional del Treball  i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia  Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el…

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic…