Resultats de la cerca

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i…

El terme nasqué a França en l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder reial Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència conservadora i que defensa aferrissadament l’ordre establert davant qualsevol proposta de canvi

En els sistemes de gabinet, com a la Gran Bretanya, el líder del partit guanyador és automàticament designat primer ministre per la corona En els sistemes parlamentaris continentals, el cap de l’estat designa, a proposta del partit guanyador a les eleccions, el polític que creu idoni perquè tingui la confiança del parlament

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport i el dret d’…

Declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta del govern, per fer front a insurreccions o actes de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, permet la suspensió de determinats drets i llibertats dels ciutadans i possibilita un especial protagonisme de l’autoritat militar

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga…

Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…

Fill del polític  Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’…