Resultats de la cerca

Fill del també polític Paul Alduy , estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Cap d’accions internacionals del ministeri d’urbanisme 1980, director adjunt de la construcció 1985 i conseller tècnic del ministeri de transports 1987, al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà , sota el lema ‘Perpinyà, la catalana’, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i la identitat catalanes El 1997…

Professor de política econòmica i director d’estudis i estadística del Banco de Portugal 1977-79 i 1981-85 Membre del Partido Social Democrata , en 1980-81 fou ministre de Finances en el govern de centredreta de Francisco Sá Carneiro , el 1983 esdevingué president del seu partit i el 1985, després de la victòria electoral socialdemòcrata a les eleccions generals, fou successivament reelegit com a cap de govern fins el 1995, en què renuncià a la candidatura de les legislatives per a presentar-se a les presidencials de l’any següent, en les quals fou derrotat pel socialista Jorge…

Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80,…

Membre de diversos moviments clandestins de resistència contra el règim d' Anastasio Somoza , el 1967, essent membre de la direcció del Frente Sandinista de Liberación Nacional , fou detingut i romangué a la presó fins el 1974 Amb el triomf sandinista del 1979, fou nomenat membre de la junta de govern revolucionària, la qual coordinà 1981-84 Fou elegit president de l’estat l’any 1984 Les guerrilles, l’embargament econòmic dels EUA, la persecució  i la inflació galopant foren causa de la seva derrota en les eleccions del 1990 Tot i això, Ortega continuà al capdavant de l’FSLN i, després de dos…

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà,…

Cap del partit conservador de la província de Quebec 1933-35, fundà l’Union Nationale, partit amb el qual fou primer ministre del govern de la província 1936 Derrotat el 1939, fou reelegit el 1944 Sostingué sempre una actitud autonomista enfront del govern d’Ottawa

El 1962 la seva família anà a viure a Nova York Posteriorment retornà a la República Dominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo UASD, on es doctorà el 1978 Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano PRD i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana PLD el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central 1985, del Comitè Polític 1990 i president 2002, reelegit el 2007 El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i durant el seu mandat 1996-2000 donà…

Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus Prengué part en més de vint congressos obrers L’any 1871 ingressà al partit republicà El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912 Dos anys més tard fou designat alcalde de Reus

Germà d’ Albert Fernández i Díaz , estudià enginyeria industrial Delegat del Ministeri de Treball a Barcelona 1978-80 i governador civil d’Astúries 1980-81 i Barcelona 1981-82, ingressà al CDS d’ Adolfo Suárez i, el mateix 1982, a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit pel qual fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona 1983-84, diputat al Parlament de Catalunya 1984-89, senador autonòmic i diputat al Parlament espanyol des del 1989 reelegit en les eleccions generals dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011 i 2016 Al llarg dels dos mandats de José María Aznar 1996-99 i 2000-04…

Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021