Resultats de la cerca

En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit

Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític…

Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà

S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per…

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques Integrat en el Pacte Democràtic per Catalunya , obtingué dos escons per als seus principals líders —Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moners— i el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya

Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida…

Fou ministre d’Indústria Pesant 1949-50 i membre de la Comissió Estatal de Planificació 1952-54 Dirigí la reconstrucció de l’economia xinesa després dels desastres causats pel Gran Salt Endavant 1958-59 i per la Revolució Cultural 1966-76 Sense cap càrrec al partit des del 1978, aglutinà al seu voltant diversos dirigents i sectors contraris a les polítiques promogudes per Deng