Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
John McCain
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fill d’un oficial de la marina, el 1958 es graduà a l’Acadèmia Naval d’Annapolis, i posteriorment fou pilot de l’aviació naval dels EUA El 1967, a la guerra del Vietnam , el seu avió fou abatut i fou capturat i fet presoner de guerra fins el 1973 Després de ser alliberat fou condecorat per la seva conducta durant el captiveri, durant el qual fou torturat i que li deixà seqüeles Retirat de l’exèrcit el 1981, el 1982 fou elegit a la Cambra de Representants pel partit republicà El 1986 fou elegit senador per Arizona, càrrec en el qual fou confirmat els anys 1992, 1998, 2004, 2007,…
dictadura
Història
Política
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
Es caracteritza per la concentració legal o illegal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o collegiat Tot i que en el sentit més ampli del terme ja a Atenes i en altres ciutats hellèniques sorgí un règim dictatorial després de les reformes democràtiques de Soló tirania, és a Roma on sorgí el terme dictadura La dictadura romana era un artifici admès pel mateix sistema polític, mitjançant el qual hom suspenia el funcionament de les institucions polítiques ordinàries durant una greu crisi en l’estat La dictadura era…
timocràcia
Política
En la teoria política grega, forma de constitució en la qual els drets i deures dels ciutadans són establerts en proporció de llur cens o contribució. Ho fou la constitució de Soló, a Grècia, o la constitució serviana, a Roma.
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,