Resultats de la cerca

Propugnava la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme De caràcter assembleari, el 1987 s’hi produí una escissió del sector provinent del PSAN Els anys noranta entrà en una fase d’hibernació per a impulsar l’Assemblea d’Unitat Popular Reprengué l’activitat a l’inici del segle XXI El 2014, amb l’entrada d’exmilitants de Maulets i altres membres de l’esquerra independentista, s’autodissolgué i es refundà com a Poble Lliure Des d’aleshores collabora estretament amb la CUP, a la qual ha cedit la representació electoral llevat de les eleccions al Congrés…

Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per la dictadura…

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Organitzà els pagesos de l’Urgell i el 1936 fou elegit secretari de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT Milità a la Unió Socialista de Catalunya i desaprovà la integració d’aquesta al PSUC El 1939 s’exilià a Mèxic, i el 1959 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya

Germà de Maria Antònia Salvà i Ripoll Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista La Nostra Terra en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930 Tingué més una activitat econòmica que no política secretari del Banc de Crèdit Balear 1929-49 i president del Foment de Turisme 1934

Exercí la carrera de mestre i s’afilià a la CNT per via del federalisme pimargallià Fou empresonat després de l’octubre del 1934 Exiliat el 1939, fou deportat cinc anys al camp nazi de Mauthausen Visqué a França, on feu de redactor de Terra Lliure i d’altres periòdics confederals Publicà Poemes de llum i de tenebra 1967 i Mission ratée de l’homme sur terre 1979

Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…

Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923