Resultats de la cerca

Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el govern austríac…

En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín 1887 on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder ‘Avall les armes' que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte ‘Atalaia de la pau’, des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft ‘Societat alemanya per la pau’ i participà en…

D’origen jueu i militant socialdemòcrata, fou empresonat pels nazis i el 1938 fugí a Suècia, on visqué fins a la postguerra Elegit diputat 1956, esdevingué ministre d’afers exteriors 1959-66 i president del partit socialista austríac 1967 Canceller de la república des del 1970, féu una política interior reformista i una d’exterior de neutralitat activa fins que, havent perdut el seu partit la majoria absoluta a les eleccions del 1983, dimití Tingué un paper molt destacat al si de la Internacional Socialista

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el…

Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos…

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…

Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’…