Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
el Puig
Barri
Barri del municipi de Sant Mori (Alt Empordà), situat a la part nord del nucli del Castell; començà a poblar-se al s XVIII.
Donà nom al municipi l’any 1937
el Port de Llançà
Barri
Barri marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al S de l’estuari de la riera de la Valleta.
Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia
els Límits
Barri
Barri del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), a la frontera francoespanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús Vallespir, del qual el separa només la carretera general El comerç caracteritza la seva activitat
el Poblenou
Barri
Barri residencial de la ciutat de Figueres (Alt Empordà), situat al SW del nucli urbà, limitat al N per la carretera d’Olot.
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac
Tapis
Barri
Barri de Figueres (Alt Empordà), sorgit al NE de la ciutat, al llarg de la carretera a Portbou, que s’estén fins al terme de Vilabertran.
N'és l’eix el carrer de Tapis