Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el Secà de Sant Pere
Barri
Barri de Lleida (Segrià), sorgit per l’expansió de la ciutat vers el N, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut l’antic raval de Sant Pere de la Pedra.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Santa Maria de Gardeny
Barri
Barri perifèric de Lleida (Segrià), situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt.), on s’aixeca l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial —iniciat vers el 1951— i un grup de cases prefabricades, progressivament substituïdes per blocs d’habitatges, destinades a les famílies desallotjades del Canyeret
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
la Barceloneta
Barri
Barri del municipi dels Alamús (Segrià), a mig quilòmetre del cap municipal, en direcció a l’enclavat de Vensilló.
Trastevere
Piazza Santa Maria a Trastevere (Roma)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Roma, a la riba dreta del Tíber, al peu del mont Gianicolo, al S de la Ciutat del Vaticà.
Molt popular, és conegut turísticament pels seus carrers que conserven l’aire de la Roma medieval i renaixentista i locals Hi ha, entre altres esglésies, la de Santa Cecília i de Sant Crisògon, com també la presó de Roma Regina Caeli
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
Camp de Mart
Barri
Terreny situat al marge esquerre del Tíber, fora del pomoerium de Roma, reservat en un origen a maniobres militars i a la reunió dels comitia centuriata.
A partir de Cèsar i sobretot des d’August hi foren construïdes una sèrie d’edificacions teatre de Pompeu, el mausoleu d’August, l' Ara Pacis Augustae , el panteó, termes, temples, diversos arcs de triomf que convertiren el sector en un dels conjunts monumentals més importants de l’Imperi
la Bordeta
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Lleida, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre.
Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida